Les enquestes i qualsevol tertúlia de bar ens mostren que la classe política a l’estat espanyol està molt desprestigiada. La gent treballadora –i més encara la gent que voldria treballar però no troba faena– ens indignem que algú com Rato, per exemple, que s’ha demostrat un pèssim gestor, acabe contractat com a assessor de Telefònica per 100.000 euros l’any. Sense comptar-hi el que deu cobrar de la pagueta d’exministre.
I si les persones desconfiem dels polítics espanyols, encara ens fan més gràcia alguns polítics valencians com Zaplana, qui, segons circula per la xarxa, cobra un milionet a l’any de la mateixa empresa. No importa que ell i els seus portaren Terra Mítica i la Generalitat mateixa a la ruïna. Alguns polítics semblen haver nascut amb una flor al cul i sempre troben un retir daurat, sovint en alguna empresa pública que van ajudar a privatitzar.
Posem aquests exemples perquè han aparegut darrerament en els mitjans de comunicació, però la llista és ben llarga i no ajuda gens a fer que les persones del carrer confiem en els polítics professionals. Malauradament, el sistema electoral espanyol potencia el bipartidisme, amb un PP i un PSOE que funcionen com dues grans empreses que monopolitzen quasi tot el sistema de representació i es reparteixen l’administració com si es tractara de canongies.
Dins el sistema polític del bipartidisme espanyol, del PPSOE, “qui es mou no ix en la foto”, com deia Alfonso Guerra. És a dir, que si hi ha alguna persona decent que desafia les directrius ja s’encarreguen de liquidar-la. Això ompli els grans partits de submisos, pilotes i personatges que busquen només el seu profit personal, com deia un dels citats, “forrar-se”.
Una part del públic, en el fons, desitjaria ser com aquests polítics corruptes. Algunes de les persones que ens envolten, si pogueren, es forrarien a càrrec del contribuent, i els faria igual que s’afonara la sanitat pública o l’ensenyament, o les famílies amb persones dependents. Altres almenys ho veuen amb simpatia. I aquest és l’autèntic problema: la tolerància que tenim, com a societat, cap a aquesta mena de comportaments.
La solució comença per cadascú de nosaltres. Jo no votaré cap polític corrupte ni cap partit que incloga aquesta classe de gent en les llistes. I tu, lectora o lector? Continuaràs votant els qui ja t’han enganyat anteriorment?
Per sort, tots els polítics NO són iguals. Entre nosaltres hi ha persones normals i corrents que compaginen la seua professió amb una activitat política honesta, i també altres que tenen una vocació sincera de servei al seu poble a través de la professió política. Aquest és el cas de Mònica Oltra, diputada per COMPROMÍS a les Corts Valencianes.
El dia 1 de març totes les socarrades i els socarrats tindrem l’ocasió de parlar amb Mònica Oltra, conéixer el projecte de COMPROMÍS per al País Valencià, per a Cocentaina i per a la nostra comarca. I podrem també transmetre-li les nostres preocupacions, suggeriments i opinions. Això és el que ha de fer un polític: escoltar el poble i ajudar-lo a superar els seus reptes. El dia 1, a les 7 de la vesprada, al Teular, estem totes tots convidats a participar-hi.