Ho confesse: sóc culpable. Forme part del Càrtel de Cocentaina, la cosa nostra del reciclatge de roba. Ja de menut, ma mare em posava pantalons i suèters dels meus cosins més grans. El meu germà, també còmplice, els heretava després. De jove, vaig descarregar bales de tela en una borrera, i fins i tot vaig triar draps, segons els colors i els materials (cotó, sintètic, etcètera) per a fer borra i després fil. De més major, treballant i vivint a València, he continuat col·laborat amb aquesta trama: cada volta que retire de l’armari alguna peça de roba, la diposite en un dels contenidors de davall de casa.

Segons un famós reportatge de la Sexta, Cocentaina és la turbulenta capital de la roba usada. Hi ha una espècie de màfia que trafica amb aquesta valuosa mercaderia i que té el centre neuràlgic al nostre poble. La Sexta és una cadena que diu moltes coses tal com són, sí. Però els programes del “Equipo de investigación”, en concret, fan sensacionalisme barat, amb un to insofrible. El reportatge sobre la roba usada conté algunes veritats, però també moltes interpretacions errònies i tendencioses que poden produir efectes perversos.

El programa ens mostra com Madrid i rodalia està plena de contenidors de roba, instal·lats il·legalment per falses ONG que es lucren abusant de la bona fe de les persones. L’engany a la ciutadania, l’estafa, es produeix a Madrid. El programa s’hauria pogut titular “Madrid, capital dels contenidors falsos”. Però no, resulta que els culpables som els socarrats. La Sexta criminalitza i desprestigia el sector tèxtil de Cocentaina i de la nostra comarca. El moment més ridícul del programa és quan ens ensenyen com es trituren els draps vells per fer borra. N’agafen un grapat i ens expliquen que açò que ja no volem a casa té un valor incalculable. La Sexta ha descobert la borra!

El control sobre els contenidors pirates hauria de ser faena dels ajuntaments dels llocs on es troben: Madrid i rodalia. I si es tracta d’una estafa, per a això estan la policia i els tribunals. Perquè el que trobem en moltes poblacions valencianes són contenidors que pertanyen a ONG reals, o simplement a cooperatives que no enganyen a ningú i que donen faena reciclant la roba que ja no volem. Aquest reportatge, tanmateix, ho posa tot en el mateix sac i criminalitza el reciclatge, el sector tèxtil i el poble de Cocentaina.

És cert que alguns comportaments dels que es veuen en el programa, fins i tot amb amenaces als periodistes, haurien de ser objecte d’investigació policial. Deixen entreveure que hi ha coses poc clares en el funcionament d’algunes empreses: l’origen de la roba, la situació laboral dels treballadors? Per a això estan la policia i la inspecció de treball. Que s’investiguen les irregularitats i, si es verifiquen, que es castiguen els culpables. Però, ni Cocentaina és Medellín, ni reciclar roba és traficar amb droga, com sembla insinuar el to del reportatge.

També és veritat que l’alcalde podria haver defensat millor la imatge de Cocentaina: podria haver explicat a aquests aprenents de periodistes que ací reciclem des de sempre, que tenim una llarga tradició tèxtil, i que recuperar i reciclar roba és bo tant per al medi ambient com per a la nostra economia. Tenim moltes i molt nobles ONG que faciliten roba a la gent que en necessita. No podem perdre aquesta solidaritat. Hi ha també moltes cooperatives de reciclatge que no enganyen a ningú, donen un treball honrat a moltes persones i contribueixen a la sostenibilitat del planeta.

Facilitant que es reutilitze la roba en bon estat, ajudem a reduir les nostres importacions i a equilibrar, per tant, la balança de pagaments. Reciclant la que no es pot tornar a usar, eliminem residus, proporcionem matèries primeres i creem llocs de treball. El que cal és que tot açò es faça correctament, sense estafar la ciutadania, pagant els impostos corresponents i amb les condicions laborals adequades per als treballadors. Confiem que la propera Alcaldia de Cocentaina, que serà de COMPROMÍS, aclarirà aquestes coses i netejarà la imatge de Cocentaina.

Ho confesse: jo he reciclat roba. Ho continuaré fent i espere que vosaltres també.

Rafa Ramos i Armengol