La prioritat de COMPROMÍS per Cocentaina en matèria econòmica a la ciutadania és la creació d’ocupació. Tenim més de 1.500 persones sense treball. I què fa l’Ajuntament del PSOE? L’any passat va publicitar un pla d’ocupació per a 174 persones que finalment s’han quedat en 21 i només per a tres mesos. Molta propaganda, errors de tramitació, zero responsables i cap explicació a la ciutadania.
COMPROMÍS per Cocentaina som un equip de persones amb les ganes d’actuar necessàries per a contribuir, des de l’Ajuntament, a la dinamització econòmica del poble. I, modestament, estem convençuts que algunes de les nostres companyes i companys tenen la preparació tècnica justa per a fer les coses un poquet millor que els governants actuals.
Tanmateix, com que no creiem en fórmules màgiques ni tenim la bola de cristall, hem convidar diversos experts a vindre a Cocentaina i explicar-nos què farien ells per millorar la situació. Hem comtat amb Ismael Vallés, geògraf i gran expert en el nostre teixit industrial; Rafael Beneyto, economista especialitzat en finançament públic i privat; Rafa Climent, president de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i alcalde de Muro, municipi on s’ha començat a posar en pràctica l’economia del bé comú.
Segons el professor Ismael Vallés, la clau de la reactivació econòmica de Cocentaina i de la nostra comarca és la REINDUSTRIALITZACIÓ, acompanyada d’un reforçament de la SOLIDARITAT SOCIAL. Una indústria forta REFORÇA EL SECTOR DELS SERVEIS i facilita també un ENFORTIMENT DE L’AGRICULTURA, la qual, en el nostre cas, ha de tindre un pes qualitatiu més que quantitatiu. No es tracta de produir molt d’oli o de cireres, sinó de comercialitzar el millor oli, les millors cireres, la millor mel.
Com em recorda l’amic Gabriel Martínez, hem de prendre consciència que els recursos de la Terra són limitats i que, per tant, el creixement sostingut també té un límit. Necessitem, doncs, reimplantar indústries en el nostre territori, però no fàbriques que competisquen amb les des sud-est asiàtic en volum de producció, a base de sous baixos i menyspreu al medi ambient, sinó EMPRESES AVANÇADES I SOSTENIBLES, AMB LES DARRERES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES, QUE APORTEN QUALITAT, VALOR AFEGIT als productes.
El finançament és una de les claus per a la reindustrialització. Rafael Beneyto ens ha mostrat com, en pocs anys, ELS VALENCIANS HEM PERDUT LA MAJOR PART DE LES NOSTRES CAIXES I BANCS, gestionades de manera nefasta. Hem de recordar que una de les causes d’aquest desastre ha sigut la politització dels consells d’administració, plens d’enxufats del PP i del PSOE.
Beneyto, que és un dels redactors dels informes oficials sobre el finançament de l’autonomia valenciana, ens va recordar que la major part dels impostos els recapta l’Estat central (Madrid). En canvi, les necessitats més importants de les persones les han de cobrir els ajuntaments i, sobretot, la Generalitat: els hospitals i centres de salut, les escoles i instituts, l’atenció a la discapacitat, les polítiques actives d’ocupació, etc.
El finançament actual de les administracions és terriblement negatiu per a les valencianes i els valencians. Som una de les comunitats autònomes amb una renda per càpita més baixa de l’Estat. Malgrat això, aportem milers de milions en impostos a Madrid. Però la quantitat que rebem anualment no arriba ni a cobrir les despeses bàsiques de sanitat, educació i serveis socials. Això obliga la Generalitat a endeutar-se cada volta més i, per tant a dedicar més i més diners dels pressupostos a pagar interessos.
Tots sabem que la gestió del PP en la Generalitat ha sigut nefasta. S’han gastat el que no teníem en circuits, aeroports sense avions, escultures i visites papals innecessàries i caríssimes. I, mentrestant, anàvem perdent alegrement la ind alegrement, mentrestant, anaveetes papals innecessstat el que no tena de les comunitats autns va recordar que la major part delústria i l’agricultura productives, enlluernats amb la rajola i amb uns projectes urbanístics que la crisi ha acabat convertint en ruïnes. Però aquesta situació s’ha agreujat encara més per culpa d’un FINANÇAMENT DISCRIMINATORI, INSUFICIENT PER A LES NOSTRES NECESSITATS.
Necessitem, doncs, una Generalitat valencianista, que reinvindique més finançament per als serveis públics i que destine recursos a la dinamització econòmica, a la reindustrialització de la nostra comarca, a la creació activa d’ocupació. Però, mentrestant, l’Ajuntament no es pot quedar parat.
Rafael Climent, de COMPROMÍS, és alcalde de Muro des de 1999. En aquest període, Muro, que ha passat de 7.000 habitants a 9.000, ha pogut mantindre un percentatge de desocupació més baix que el de Cocentaina, on la població no ha crescut a penes. L’alcalde deMuro no vol presumir dels seus resultats, perquè encara té molta gent sense faena en el municipi, i cada cas és un drama que no es pot ignorar. Però és obvi que algunes coses s’han fet millor allí que ací.
A Muro, COMPROMÍS ha estat al costat de les persones, s’ha esforçat per evitar que les fàbriques migraren cap a altres llocs, per facilitar l’ampliació i la modernització de les indústries existents i la instal•lació de noves empreses. També s’ha fet una aposta per la formació, per la innovació, per la diversificació. I els resultats són visibles: no estan per a tirar coets, però sí que estan un poquet millor que ací. Aquesta és la prova que a Cocentaina també podem fer-ho millor, que en tota la comarca i en el país sencer podem fer-ho molt millor.
En COMPROMÍS, apostem fort pel gran potencial que té Cocentaina. SOM EL CENTRE DE LA CONURBACIÓ ALCOI-COCENTAINA-MURO I L’HEM DE LIDERAR. Estem en l’eix mediterrani, a una hora de la nostra capital, València, amb un dels ports més dinàmics d’Europa, a la vora d’una de les àrees turístiques més importants de la Mediterrània. Açò té futur i aquest futur l’alçarem entre totes i tots!
Miquel Prats
Portaveu de Compromís per Cocentaina