Cada dia que passa, algun familiar es queda sense faena, alguna amistat perd el treball, alguna jove es veu obligada a marxar del nostre país. Si no actuem de pressa i amb trellat, algun dia em passarà també a mi. O a tu, lector, si no t’ha passat ja. I una cosa és sentir per la tele que hi ha no sé quants milions d’aturats i una altra ben diferent anar veient com tot el món al teu voltant es va quedant sense faena. 1.585 persones aturades és una barbaritat de gent, si tenim en compte que el poble té 11.600 habitants, i que aquesta xifra inclou els xiquets i xiquetes que van a l’escola i les persones jubilades.
De moment, les dones i els homes que han perdut el treball van aguantant mentre duren els subsidis, els estalvis (si no se’ls ha emportat algun banc amb l’estafa de les preferents) i l’ajuda de la família. Però, per quant de temps? Hi ha persones que passen fam, ací a la vora de casa. En aquesta situació sorgeixen diverses preguntes: Qui té la culpa d’això? Com es pot resoldre? Qui ho ha de resoldre?
Molta gent pensa que els culpables de tot açò són els polítics, en general. Nosaltres estem convençuts que TOTS ELS POLÍTICS NO SÓN IGUALS, perquè nosaltres fem política i NO SOM COM ELLS. Però sí que pensem que molts polítics són responsables de la crisi i de la desocupació que patim. I cal dir ben alt i clar qui són els culpables. Amb noms i cognoms: PP i PSOE. Però, a banda de lamentar-nos, què hi podem fer? Com ho podem resoldre? I qui ho ha de fer?
Sens dubte i per començar, NO HO RESOLDREM RETALLANT les pensions, ni els sous, ni els subsidis, ni les ajudes a la dependència, ni les inversions en educació i en sanitat, ni regalant la televisió pública valenciana a cap empresa de Madrid. Al contrari, la primera cosa que cal fer és garantir i reforçar els serveis públics per evitar que la convivència social es degrade i acabem en la llista dels països del tercer món. Caldrà que els més rics paguen un poc més perquè els més pobres no passen fred ni fam.
Una volta assegurat això, i en paral·lel, haurem de reactivar l’economia. I això no és faena només de Brussel·les, de Madrid o de València. Cocentaina també hi té molt a dir, però els polítics que governen el nostre Ajuntament no semblen massa interessats en la dinamització econòmica del poble. Sembla que han assumit que Cocentaina està condemnada a ser una espècie de perifèria marginal, a mig camí entre Alacant i València, i que la seua única tasca és crear una xarxa clientelar amb els pocs recursos que administra l’Ajuntament.
En COMPROMÍS, pensem que Cocentaina té un gran futur i estem disposats a construir-lo. Estem en l’eix mediterrani, que és l’eix amb més potencial de la península ibèrica per molt que a Madrid no li agrade. Tenim a una hora la nostra capital, València, amb un dels ports més potents d’Europa. Estem a una passa d’un dels pols turístics més importants de la Mediterrània. Aprofitem-ho! Sense perdre la nostra identitat, és clar.
Per això us convidem a totes i a tots a l’acte “Com crearem treball a Cocentaina?” que tindrà lloc el proper dia 14 de febrer, a les 8 de la vesprada, al Centre Social Real Blanc. Comptarem amb la presència de quatre experts de gran nivell. En primer lloc, Rafa Climent, president de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i alcalde de Muro, municipi on s’ha començat a posar en pràctica l’economia del bé comú. També comptarem amb Ismael Vallés, geògraf i expert en el nostre teixit industrial. Completaran la taula Rafael Beneyto, economista especialitzat en finançament públic i privat, i Raül Burriel, psicòleg i tècnic d’ocupació de la Universitat Jaume I. Com en tots els actes que organitzem, la part més important seran les vostres aportacions.
Si estàss ense faena o et preocupa perdre-la, si tens una empresa i vols que tinga futur, si desitges una Cocentaina millor, vine i participa!
Miquel Prats
Portaveu de Compromís per Cocentaina