Com tots sabeu, el País Valencià s’acaba d’acollir al Fons de Liquidat Autònomic. Un eufemisme, més, per tal de negar el que és obvi: el rescat.
La Generalitat acudeix al Govern Central per tal de poder fer front als pagaments d’aquest 2012. La xifra del rescat serà al voltant dels 4.500 milions d’euros, 1.000 milions més dels acordats inicialment. A hores d’ara, no sabem quin és el deute real que té la Generalitat Valenciana. No sabem la xifra exacta del deute degut a l’escassa transparència amb la qual estan acostumats a treballar el senyors del Partit Popular. Aquesta inexistent transparència desemboca en una pràctica molt habitual per als polítics del Partit Popular: la corrupció.
Aleshores, des de Compromís exigim que cal fer una auditoria pública. Conéixer la veritat d’on ve aquest deute, quins són els responsables, qui el va contraure i sota quines condicions està. També cal saber la veritat de les ajudes als bancs i de les operacions fraudulentes i qui se’n beneficia.
Els valencians hem sigut rescatats, òbviament, per la nefasta gestió de la Generalitat Valenciana. Una mala gestió que ha anat balafiant els diners públics en les seues particulars prioritats. Les seues prioritats han estat i segueixen estan clares: la Fórmula 1, aeroports sense avions, visites del Papa i altres i més coses innecessàries. A Compromís hi tenim altres prioritats com són la sanitat, la educació o la Llei de Dependència.
Però cal saber que no hem sigut rescatats, sols, pel balafiament dels recursos públics. La principal causa del rescat és l’ injust finançament que patim els valencians. Un finançament que ens margina. Ens margina perquè cada valencià rep de l’Estat 230€ menys que la mitja espanyola. Per tant, tenim menys recursos per habitant que una persona de Lleó o de Sevilla. És senzill, entreguem més diners a l’Estat dels que el propi Govern Central ens torna amb inversions.
Dóna igual qui estiga a la Moncloa. Tant en Zapatero com en Rajoy, seguim patint aquesta marginació respecte a les altres zones de l’Estat Espanyol. Seguim ofrenant noves glòries a Espanya. Unes noves glòries que els diputats valencians del Partit Popular i del Partit Socialista corroboren al quedar-se muts al passar d’Almansa. Sols són capaços d’acceptar ordres de Madrid per deixar de defendre els interessos del poble valencià.
Aleshores, davant aquest finançament autonòmic injust, cal fer un front comú entre totes les forces polítiques valencianes per exigir un finançament respectuós i que garantisca el benestar dels valencians i valencianes.
A més a més, al País Valencià s’ hem quedat sense entitats bancàries pròpies. Hem perdut Bancaixa, la CAM i el Banc de València. Hem sigut testimonis de la desfeta del sistema financer valencià. Hem perdut tota l’autonomia financera i els efectes es fan notar en tota la societat valenciana.
Així i tot, a pesar dels diners públics invertits en les entitats financeres, no s’han parat les execucions hipotecàries. Unes execucions aplicades a ciutadans i ciutadanes que amb els seus impostos han contribuït als Fons de Rescat de la Banca. Des de Compromís defensem i hem proposat la Llei de la Dació en Pagament, però aquesta proposició va ser rebutjada pel Partit Popular i pel Partit Socialista. Ells estan al costat dels bancs, nosaltres al de les persones.
Enfront aquest carrer sense eixida que ens han portat tant el Partit Socialista com el Partit Popular, és l’hora de rescatar persones. És el moment de deixar de servir a la banca per a passar a portar a terme vertaderes polítiques socials. És l’hora de canviar les polítiques d’austeritat per unes polítiques de creixement econòmic. Unes polítiques econòmiques sostenibles i verdes que podem aprofitar gràcies a les condicions geogràfiques amb les que comptem al País Valencià.
Per tant, des de Compromís apostem per una economia que genere ocupació de qualitat amb un nou model de desenvolupament sostenible que pose l’èmfasi a superar les carències del model econòmic vigent, desballestat a causa de l’excessiu pes del monocultiu de la rajola, la marginació en els pressupostos de l’Estat i la irresponsabilitat i el fracàs de les polítiques econòmiques del Partit Popular. Cal variar les pautes de desenvolupament per afrontar els reptes de la internacionalització de les empreses valencianes, l’augment de la productivitat, el suport a l’I+D+I, l’economia verda o l’aprofitament dels jaciments de treball lligats a les necessitats de les noves tecnologies amb futur. Una proposta orientada a l’estalvi i l’eficiència energètica i la substitució de l’energia procedent de combustibles fòssils per les energies renovables. Una estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu que es basa en la innovació, la sostenibilitat, el reforçament de l’Estat del benestar i la convergència social amb la zona euro.
En definitiva, els valencians hem passat de creure’ns la “locomotora d’Espanya” a ser considerats uns pàries, exprimits a nivell intern i ridiculitzats de portes enfora. Ja queda poc d’aquell Levante Feliz!
Jordi Pla Valor, Secretari Local del BLOC JOVE Cocentaina i Secretari Comarcal de Finances